Actualment, la festa de les Falles representa una de les expressions més notables de la cultura valenciana, amb repercussions en l’esfera turística, social, política i, evidentment, cultural. Amb tot, les falles, com a expressió artística que s’esdevé en un espai públic on s’apleguen interessos variats i expressions identitàries, han generat una pluralitat d’opinions, en gran mesura diverses i fins i tot enfrontades, que moltes vegades han situat el debat més prop dels prejuís, els dogmes o el tòpics, que del diàleg constructiu i fèrtil. Dissortadament, es tracta d’una circumstància que no ha sigut aliena a la conflictiva trajectòria recent de la història valenciana, que ha alineat sovint en camps quasi irreconciliables defensors i detractors de les Falles, sense que per contra hagen proliferat els espais de reflexió oberta que aglutinaren els diversos agents socials preocupats per la festa.

  És tot just per això que el Fòrum de Debats de la Universitat de València, la Junta Central Fallera i el Gremi Artesà d’Artistes Fallers, amb la coordinació de l’Associació d’Estudis Fallers, van convocar el desembre de 2005 la primera edició de les converses Les Falles, a la Nau, que es presenten com un espai obert a la reflexió que vol aplegar els diversos sectors de la societat implicats en la festa (institucions públiques, fallers, artistes, veïns, visitants, especialistes i professionals). Amb la iniciativa van col·laborar també institucions com la Universitat Politècnica de València, la Universitat Internacional Menéndez Pelayo, la Federació de Falles de Secció Especial, l’Associació de Falles d’Especial, la Federació de Falles amb Especial Enginy i Gràcia, i la Federació de Falles de la Secció Primera A.

Converses del 2007:

‘La sostenibilitat de les Falles’

  Un any més, el Fòrum de Debats de la Universitat de València, la Junta Central Fallera i el Gremi Artesà d’Artistes Fallers, amb la coordinació de l’Associació d’Estudis Fallers, convoquen les converses Les Falles, a la Nau, un punt de trobada que vol promoure la reflexió i el debat entre els diversos agents, organitzacions i institucions implicats en la festa de les Falles.

  En esta tercera edició, el tema proposat és La sostenibilitat de les Falles, potser un dels principals reptes que se li plantegen a les Falles en el futur més immediat i que en els últims anys ha cobrat actualitat fruit de les transformacions experimentades per la festa i la societat que la celebra. Per a tractar esta qüestió, enguany hem volgut centrar-nos en dos de les múltiples vessants que presenta. Així, en la primera conversa, parlarem de la sostenibilitat ambiental de les Falles, un tema que demana un tractament responsable i rigorós, i on s’inclouen els possibles efectes contaminants en l’atmosfera causats amb la cremà, però també la necessitat d’abordar el tractament dels residus, la racionalització del consum energètic o la contaminació acústica generada per la festa. La segona conversa es dedicarà a la sostenibilitat social de les Falles, un debat necessari arran de les polèmiques derivades de l’ocupació del carrer i dels espais públics per part de la festa, que forçosament ha de tindre en compte les noves formes de socialització i el canvi en les relacions amb el veïnat.

  Es tracta d’un debat sobre temes que responen a una preocupació que s’estén de manera transversal entre tots els ciutadans, siguen fallers o no, més enllà de la seua adscripció ideològica. Per això, des del primer any, en les converses Les Falles, a la Nau s’ha donat veu als sectors vinculats directament a la festa (Junta Central Fallera, artistes fallers, comissions i associacions falleres), com també a uns altres representants de la societat civil que hi tenen relació (associacions ciutadanes, col·lectius professionals, universitats, mitjans de comunicació i experts). Al capdavall, la nostra voluntat és articular mecanismes permanents de diàleg, negociació i col·laboració necessaris, amb l’objectiu últim d’aconseguir entre tots un model de festa més integrador, participatiu i sostenible. 

Programa de les converses del 2007

primera conversa: La sostenibilitat ambiental

(dilluns 19 de novembre, 19.30 hores, aules de la tercera planta de l’edifici de La Nau de la Universitat de València, c/ Universitat, 2)

Participants:

Joan Francesc Álvarez (químic)

Alejandro Santaeulalia (artista faller)

Amando García (catedràtic de física aplicada de la Universitat de València i vicepresident de la Societat Espanyola d’Acústica)

Emilio Tamarit (president de la Falla Lepant-Guillem de Castro)

Víctor Benlloch (biòleg i tècnic en educació ambiental)

Moderador:

            Antonio Santo Juan (periodista)

segona conversa: La sostenibilitat social

(dimarts 20 de novembre, 19.30 hores, aules de la tercera planta de l’edifici de La Nau de la Universitat de València, c/ Universitat, 2)

Participants:

Antonio Pla (vicepresident de la Federació d’Associacions de Veïns de València)

Daniel Buj (president de la Interagrupació de Falles)

Josep Boix (vicepresident quart de la Junta Central Fallera, responsable de l’àrea de Participació Ciutadana i Festiva)

Francisco Pérez Puche (periodista)

Auxiliadora Sotodosos, tècnica de Protecció Civil

Moderador:

Daniel Borràs (periodista, redactor del diari El Mundo)

Converses del 2005: ‘Un art en minúscules?

Les Falles en l’espai públic’

  L’any 2005, en la primera edició de les converses, davall el títol Un art en minúscules? Les Falles en l’espai públic, es va tractar de mostrar les potencialitats creatives i ciutadanes de la festa de les Falles. Partint de la consideració dels monuments fallers com a mostra d’expressió creativa i social, es plantejaren els lligams entre art al carrer, utilització de l’espai públic, activitat festiva, gestió cultural i participació ciutadana.

  En la primera conversa, que portava per lema “Les falles com a art públic”, moderada per la crítica d’art Isabel Tejeda, intervingueren com a convidats Emilio Martínez (director del Departament d’Escultura de la Universitat Politècnica de València, Jesús Martínez Oliva (professor d’escultura de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Múrcia), Josep Montesinos (director del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de València), Joan Llaveria (catedràtic d’escultura de la Universitat Politècnica de València, i director del Centre de Recerca Art i Entorn), l’artista multimèdia Óscar Mora i l’artista faller Paco Pellicer. En la taula redona s’abordaren temes essencials, com ara el caràcter dels cadafals fallers com a art públic. Així, els professors Emilio Martínez i Joan Llaveria defensaren en tot moment el caràcter d’art públic de les falles, diferent d’unes altres manifestacions artístiques pel fet d’ubicar-se en un entorn ritual i festiu. En termes semblants, però aprofundint en algunes experiències falleres concretes, el professor Josep Montesinos va subratllar la vinculació que es pot establir entre les falles com a art públic i la defensa dels espais urbans amenaçats per les especulacions urbanístiques. Des d’una altra perspectiva, el professor Jesús Martínez Oliva destacà els aspectes teòrics de l’art públic i va comentar les seues experiències d’integració del tema faller en les videoinstal·lacions artístiques. Així mateix, l’artista Óscar Mora, amb certa vinculació a la construcció de falles, destacà les peculiaritats de la professió d’artista faller en la seua expressió artística, extrem que va ser especialment desenvolupat pel també artista Paco Pellicer, qui subratllà la influència sobre la producció dels artistes fallers que tenen les pressions de les comissions falleres que els contracten, les estructures del taller faller i l’existència de tot un sistema de premis oficials.

  En la segona conversa, titulada “Les falles i els usos de l’espai públic”, moderada pel periodista Joan Castelló, intervingueren Josep Lluís Sirera (catedràtic de literatura espanyola de la Universitat de València), Josep Nácher (professor del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de València), Jesús Peris (vicepresident de la Federació de Falles amb Especial Enginy i Gràcia, i professor de la Universitat de València), Núria Diego (periodista) i Carles Dolç (arquitecte). En esta taula redona cada participant va destacar aspectes específics de la dimensió pública de la festa fallera. Així, el professor Josep Nácher se centrà en la necessitat de dinamitzar i donar a conéixer les enormes potencialitats turístiques d’una festa molt menys coneguda del que sembla. Des d’un altre pla, el professor Josep Lluís Sirera es referí a les implicacions socials de les comissions als barris, destacant especialment el lligam històric i geogràfic tan important existent entre les falles i els espais urbans. Des de l’experiència fallera, Jesús Peris cridà l’atenció sobre la faena que es pot fer en les comissions per a sensibilitzar els fallers cap a les necessitats del veïnat, i de la necessitat que els veïns siguen també sensibles a les iniciatives culturals de les comissions falleres. D’altra banda, la periodista Núria Diego va posar l’accent en la responsabilitat que els mitjans de comunicació tenen en la dimensió pública de la festa, alhora que l’arquitecte Carles Dolç evidenciava els aspectes problemàtics d’una sobresaturació festiva del carrer (envelats, obstacles, talls de carrers excessius) i reconeixia els mèrits artístics i comunicatius de la falla en l’entorn privilegiat que ocupa durant quatre dies als carrers.

Converses del 2006:

‘Les Falles, com a patrimoni cultural’

  La segona edició de les converses Les Falles, a la Nau va partir d’una realitat que sovint ha sigut silenciada o menystinguda en la societat valenciana: l’inequívoc valor patrimonial de les Falles. Començant pels mateixos cadafals que any rere any s’alcen als carrers valencians i continuant pels processos de producció, les tècniques artesanals, les formes d’organització i fins tot el cúmul de festejos, actes i aspectes associats d’indumentària, gastronomia, ninots indultats, pirotècnia o elements artístics que comporta una festa tan extensa i variada com la fallera, els exemples de riquesa patrimonial se succeïxen, però dissortadament no han comptat ni amb massa suport institucional ni amb processos de reflexió d’experts i ciutadans.

  Per eixe motiu, sota el títol Les Falles, com a patrimoni cultural, vam voler centrar la mirada en dos aspectes essencials de la dimensió patrimonial de les Falles: d’una banda, la Ciutat de l’Artista Faller, primera ciutat temàtica d’Espanya i autèntic espai de creació, i d’altra, la projecció turística de la festa, que, tot i ser evident, resulta controvertida pel que fa a l’efectivitat i profunditat.

   En la primera conversa, titulada “El futur de la Ciutat de l’Artista Faller”, moderada per la periodista Susana Golf, van prendre part Vicent Álvarez (membre de la Comissió de Llegat Històric i Artístic del Consell Valencià de Cultura), José Latorre (mestre major del Gremi Artesà d’Artistes Fallers de València), Pau Rausell (professor del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de València), Rafael Rivera (arquitecte) i Luzdivina Torrico (membre de l’Associació de Veïns Ciutat Fallera). Des de la perspectiva del patrimoni cultural, la festa, l’economia de la cultura, l’urbanisme i la societat civil, amb les seues intervencions, els participants van aportar la seua reflexió sobre un dels espais culturals més emblemàtics de la nostra ciutat i el nostre país, capaç d’haver generat un barri propi amb una marcada personalitat, actualment qüestionada pels nous plans d’expansió urbanística i d’especulació immobiliària. Una ciutat on conviuen artesans de les falles amb especialistes d’altres branques de la indústria, i que veu el futur amb desconfiança i incertesa. Les intervencions d’esta primera sessió, “El futur de la Ciutat de l’Artista Faller”, es van publicar en el número 12 de la Revista d’Estudis Fallers, en un dossier que es pot llegir ací.

   En la segona conversa, titulada “La projecció turística de les Falles”, van participar Lluís Bellvís (professor del Departament de Comercialització i Investigació de Mercats de la Universitat de València, empresari consultor en Cultura i Turisme Naturae), Jordi Guarro (vicepresident de la Junta Central Fallera responsable de l’Àrea de Cultura i Promoció Exterior i cap del Servici de Promoció de l’Agència Valenciana de Turisme), Vicent Lluch (cap del Servei de Comerç Interior i Turisme de la Cambra de Comerç de València), Vicente Miquel (director de Creta & Roi Publicidad) i Miguel Ángel Pérez (responsable de projectes de la Falla Mossén Sorell-Corona), moderats per Josep Nácher (professor del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de València).