Actualment, la festa de les Falles representa una de les expressions més notables de la cultura valenciana, amb repercussions en l’esfera turística, social, política i, evidentment, cultural. Amb tot, les falles, com a expressió artística que s’esdevé en un espai públic on s’apleguen interessos variats i expressions identitàries, han generat una pluralitat d’opinions, en gran mesura diverses i fins i tot enfrontades, que moltes vegades han situat el debat més prop dels prejuís, els dogmes o el tòpics, que del diàleg constructiu i fèrtil. Dissortadament, es tracta d’una circumstància que no ha sigut aliena a la conflictiva trajectòria recent de la història valenciana, que ha alineat sovint en camps quasi irreconciliables defensors i detractors de les Falles, sense que per contra hagen proliferat els espais de reflexió oberta que aglutinaren els diversos agents socials preocupats per la festa.

  És tot just per això que el Fòrum de Debats de la Universitat de València, la Junta Central Fallera i el Gremi Artesà d’Artistes Fallers, amb la coordinació de l’Associació d’Estudis Fallers, convoquen des del 2005 les converses Les Falles, a la Nau, que es presenten com un espai obert a la reflexió que vol aplegar els diversos sectors de la societat implicats en la festa (institucions públiques, fallers, artistes, veïns, visitants, especialistes i professionals). Al llarg de les diverses edicions, amb la iniciativa han col·laborat també institucions com ara la Universitat Politècnica de València, la Universitat Internacional Menéndez Pelayo, el Museu Valencià d’Etnologia de la Diputació de València, la Interagrupació de Falles de València, la Federació de Falles de Secció Especial, l’Associació de Falles d’Especial, la Federació de Falles amb Especial Enginy i Gràcia, i la Federació de Falles de la Secció Primera A.

Converses del 2009:

‘Autoria i creació en la festa’

  És innegable que, en l’actualitat, les Falles s’han convertit en una festa moderna, tant des del punt de vista de l’organització com de la gestió. I és que aquella festa que va començar amb l’erecció i crema d’uns cadafals efímers s’ha convertit en un fenomen complex, d’acord amb la complexitat de la mateixa societat que li dóna sentit.

  Eixa situació ha donat lloc a la realització de múltiples activitats al llarg de l’any que seguixen l’eix central del monument i de la temàtica fallera, algunes de les quals han generat, amb el pas del temps, una certa professionalitat. Així, han anat sorgint tasques especialitzades, com ara les que duen a terme guionistes, poetes i il·lustradors, entre d’altres, que cedeixen al món faller (amb contraprestació econòmica o sense) part del seu treball. Però quin profit trauen ells de la seua activitat?

  Publicacions basades majoritàriament en la reproducció d’esbossos, venda de fotografies i audiovisuals dels monuments, llibrets que arrepleguen premis, marxandatge amb logotips i imatges, guions... Tot un seguit de treballs pels quals es cobra una quantitat econòmica que a priori no reverteix en l’autor. Però hauria de ser així?

  Com funcionen les falles a l’hora de reproduir textos i material gràfic aliens a les seues publicacions? Són conscients que haurien de tindre, almenys, una autorització expressa de l’autor o del propietari dels drets? Arriben sempre a assabentar-se els autors que una obra seua està sent reproduïda en un llibret de falla? Se cita sempre l’autoria? Però, a més, mitjans de comunicació escrits o pàgines web publiquen esbossos i fotografies en el seu espai de negoci. Haurien de pagar per reproduir eixes imatges necessàries per a vendre les seues publicacions? Es poden reclamar drets de reproducció per unes instal·lacions artístiques plantades en l’espai públic?

  Enguany les converses Les Falles, a la Nau plantejaran tots estos temes en dos taules redones que abordaran la problemàtica de la propietat intel·lectual i la gestió dels drets d’autor centrant-se en dos casos concrets: el monument faller i la creació literària. Així, es parlarà de com respectar la llei en un context basat en l’amateurisme i en un alt grau de creativitat i treball intel·lectual, perquè les Falles formen part d’una societat complexa i, com a tal, ha de jugar a la seua complexitat en tots els camps.

  Per això, un any més, el Fòrum de Debats de la Universitat de València, la Junta Central Fallera i el Gremi d’Artistes Fallers, amb la coordinació de l’Associació d’Estudis Fallers, impulsen un diàleg constructiu amb la participació d’especialistes, professionals, artistes i fallers, que permeta escoltar la pluralitat d’opinions i interessos dels diversos agents socials implicats en la festa fallera.

Programa de les converses del 2009

primera conversa: Art al carrer: artistes fallers i drets d’autor

 

(dilluns 23 de novembre, 19.30 hores, aules de la tercera planta de l’edifici de La Nau de la Universitat de València, c/ Universitat, 2)

 

Participants:

Carlos Corredera (il·lustrador)

Salomé Cuesta (professora de la Facultat de Belles Arts de la UPV)

Vicent Lorenzo (artista faller)

Carlos Ortín (membre de l’Associació Professional d’Il·lustradors Valencians)

Moisés Domínguez (periodista, Levante-El Mercantil Valenciano)

 

Moderador:

Joan Castelló (periodista)

segona conversa: Lletres per a falles: creació literària i drets d’autor

 

(dimarts 24 de novembre, 19.30 hores, aules de la tercera planta de l’edifici de La Nau de la Universitat de València, c/ Universitat, 2)

 

Participants:

Antonio Martínez Bodí (assessor jurídic de la SGAE)

Hernán Mir (faller)

Josep Ombuena (delegat de Cultura de la Junta Central Fallera)

Jesús Peris (Universitat de València)

 

Moderador:

Fernando Morales (periodista i membre de l’Associació d’Estudis Fallers)

 

Converses del 2008:

‘L’economia de la festa’

  En l’edició del 2008 de les converses, sota el títol de L’economia de la festa, s’abordà un dels temes més capitals de les Falles en l’actualitat, la seua dimensió econòmica. Esta ha quedat recentment posada de manifest en sengles estudis tant de la Interagrupació de Falles de València, sobre l’impacte econòmic global de la festa, com del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de València, sobre la realitat econòmica i laboral dels artistes fallers. Si a estos fets afegim la situació de crisi econòmica que estem passant, amb evidents repercussions en l’economia festiva, és feia urgent abordar esta problemàtica per tal d’esbrinar-ne els detalls i reflexionar sobre possibles propostes d’intervenció o reestructuració. En eixe sentit, és desitjable què les relacions entre el món universitari i professional, i el món de les Falles, cada volta més naturals, més flexibles i fructíferes, contribuïsquen a buscar solucions als problemes actuals de la festa, fent palés allò que ben bé es podria anomenar la reflexió per a la transformació.

  En la primera sessió, “La voluntat per a la falla: les comissions, a la recerca de recursos”, el debat va tractar l’economia de les comissions falleres a partir de l’estudi elaborat per la Interagrupació de Falles de València sobre els impactes econòmics de la festa en diversos sectors, que aporta una valuosa informació sobre l’estructura interna de les comissions. Hi participaren Francisco Ahedo (director comercial de Heineken a València), Daniel Buj (president de la Interagrupació de Falles de València), Ramon Llopis (professor del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València) i Julià Pastor (vicepresident econòmic de la Falla Na Jordana), moderats per Carles Andreu Fernández (diplomat en ciències empresarials i membre de l’Associació d’Estudis Fallers).

  La segona taula, titulada “En la corda fluixa: l’artista i l’economia del taller” centrà l’atenció en els artistes fallers, prenent com a referència l’estudi de la Unitat d’Economia de la Cultura del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de València sobre la realitat econòmica i laboral dels artistes i treballadors de la Ciutat de l’Artista Faller, incidint en els recursos, la formació i la projecció de futur. Els ponents van ser Raül Abeledo (professor del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de València), Josep Devís (president d’Artistes Fallers. Societat Cooperativa Valenciana), Víctor García (cap de l’Àrea d’Artesania de la Conselleria d’Indústria) i Manuel Martín Huguet (responsable del Taller de Manolo Martín), moderats per Ángeles Hernández (periodista i conductora del programa Ser falleros de Radio Valencia).

  Una selecció de les intervencions de l’edició del 2008 de les converses Les Falles, a la Nau es van publicar en el número 14 de la Revista d’Estudis Fallers, en un dossier que es pot llegir ací.

Converses del 2007:

‘La sostenibilitat de les Falles’

  En la tercera edició de les converses, el tema proposat va ser La sostenibilitat de les Falles, potser un dels principals reptes que se li plantegen a les Falles en el futur més immediat i que en els últims anys ha cobrat actualitat fruit de les transformacions experimentades per la festa i la societat que la celebra. Pel fet de tractar-se d’un debat sobre temes que responen a una preocupació que s’estén de manera transversal entre tots els ciutadans, siguen fallers o no, més enllà de la seua adscripció ideològica, es va voler donar veu als sectors vinculats directament a la festa (Junta Central Fallera, artistes fallers, comissions i associacions falleres), com també a uns altres representants de la societat civil que hi tenen relació (associacions ciutadanes, col·lectius professionals, universitats, mitjans de comunicació i experts). Com sempre, amb un objectiu final: articular mecanismes permanents de diàleg, negociació i col·laboració necessaris, amb l’objectiu últim d’aconseguir entre tots un model de festa més integrador, participatiu i sostenible. 

  Per tractar esta qüestió, les converses es va centrar en dos de les múltiples vessants que presenta el debat sobre la sostenibilitat de la festa. Així, en la primera conversa, es va parlar de la sostenibilitat ambiental de les Falles, on es va debatre els possibles efectes contaminants en l’atmosfera causats per la cremà, però també la necessitat d’abordar el tractament dels residus, la racionalització del consum energètic o la contaminació acústica generada per la festa, amb les intervencions de Joan Francesc Álvarez (químic), Víctor Benlloch (biòleg i tècnic en educació ambiental), Amando García (catedràtic de física aplicada de la Universitat de València i vicepresident de la Societat Espanyola d’Acústica), Alejandro Santaeulalia (artista faller) i Emilio Tamarit (president de la Falla Lepant-Guillem de Castro), moderats per Antonio Santo Juan (periodista).

  La segona conversa es dedicà a la sostenibilitat social de les Falles, un debat necessari arran de les polèmiques derivades de l’ocupació del carrer i dels espais públics per part de la festa, on es va tindre en compte les noves formes de socialització i el canvi en les relacions amb el veïnat. Hi prengueren part Antonio Pla (vicepresident de la Federació d’Associacions de Veïns de València), Daniel Buj (president de la Interagrupació de Falles), Josep Boix (vicepresident quart de la Junta Central Fallera, responsable de l’àrea de Participació Ciutadana i Festiva) i Francisco Pérez Puche (periodista), moderats per Daniel Borràs (periodista, redactor del diari El Mundo).

  Una selecció de les intervencions de l’edició del 2007 de les converses Les Falles, a la Nau es van publicar en el número 13 de la Revista d’Estudis Fallers, en un dossier que es pot llegir ací.

Converses del 2006:

‘Les Falles, com a patrimoni cultural’

  La segona edició de les converses Les Falles, a la Nau va partir d’una realitat que sovint ha sigut silenciada o menystinguda en la societat valenciana: l’inequívoc valor patrimonial de les Falles. Començant pels mateixos cadafals que any rere any s’alcen als carrers valencians i continuant pels processos de producció, les tècniques artesanals, les formes d’organització i fins tot el cúmul de festejos, actes i aspectes associats d’indumentària, gastronomia, ninots indultats, pirotècnia o elements artístics que comporta una festa tan extensa i variada com la fallera, els exemples de riquesa patrimonial se succeïxen, però dissortadament no han comptat ni amb massa suport institucional ni amb processos de reflexió d’experts i ciutadans.

  Per eixe motiu, sota el títol Les Falles, com a patrimoni cultural, vam voler centrar la mirada en dos aspectes essencials de la dimensió patrimonial de les Falles: d’una banda, la Ciutat de l’Artista Faller, primera ciutat temàtica d’Espanya i autèntic espai de creació, i d’altra, la projecció turística de la festa, que, tot i ser evident, resulta controvertida pel que fa a l’efectivitat i profunditat.

   En la primera conversa, titulada “El futur de la Ciutat de l’Artista Faller”, moderada per la periodista Susana Golf, van prendre part Vicent Álvarez (membre de la Comissió de Llegat Històric i Artístic del Consell Valencià de Cultura), José Latorre (mestre major del Gremi Artesà d’Artistes Fallers de València), Pau Rausell (professor del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de València), Rafael Rivera (arquitecte) i Luzdivina Torrico (membre de l’Associació de Veïns Ciutat Fallera). Des de la perspectiva del patrimoni cultural, la festa, l’economia de la cultura, l’urbanisme i la societat civil, amb les seues intervencions, els participants van aportar la seua reflexió sobre un dels espais culturals més emblemàtics de la nostra ciutat i el nostre país, capaç d’haver generat un barri propi amb una marcada personalitat, actualment qüestionada pels nous plans d’expansió urbanística i d’especulació immobiliària. Una ciutat on conviuen artesans de les falles amb especialistes d’altres branques de la indústria, i que veu el futur amb desconfiança i incertesa. Les intervencions d’esta primera sessió, “El futur de la Ciutat de l’Artista Faller”, es van publicar en el número 12 de la Revista d’Estudis Fallers, en un dossier que es pot llegir ací.

   En la segona conversa, titulada “La projecció turística de les Falles”, van participar Lluís Bellvís (professor del Departament de Comercialització i Investigació de Mercats de la Universitat de València, empresari consultor en Cultura i Turisme Naturae), Jordi Guarro (vicepresident de la Junta Central Fallera responsable de l’Àrea de Cultura i Promoció Exterior i cap del Servici de Promoció de l’Agència Valenciana de Turisme), Vicent Lluch (cap del Servei de Comerç Interior i Turisme de la Cambra de Comerç de València), Vicente Miquel (director de Creta & Roi Publicidad) i Miguel Ángel Pérez (responsable de projectes de la Falla Mossén Sorell-Corona), moderats per Josep Nácher (professor del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de València).

Converses del 2005: ‘Un art en minúscules?

Les Falles en l’espai públic’

  L’any 2005, en la primera edició de les converses, davall el títol Un art en minúscules? Les Falles en l’espai públic, es va tractar de mostrar les potencialitats creatives i ciutadanes de la festa de les Falles. Partint de la consideració dels monuments fallers com a mostra d’expressió creativa i social, es plantejaren els lligams entre art al carrer, utilització de l’espai públic, activitat festiva, gestió cultural i participació ciutadana.

  En la primera conversa, que portava per lema “Les falles com a art públic”, moderada per la crítica d’art Isabel Tejeda, intervingueren com a convidats Emilio Martínez (director del Departament d’Escultura de la Universitat Politècnica de València, Jesús Martínez Oliva (professor d’escultura de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Múrcia), Josep Montesinos (director del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de València), Joan Llaveria (catedràtic d’escultura de la Universitat Politècnica de València, i director del Centre de Recerca Art i Entorn), l’artista multimèdia Óscar Mora i l’artista faller Paco Pellicer. En la taula redona s’abordaren temes essencials, com ara el caràcter dels cadafals fallers com a art públic. Així, els professors Emilio Martínez i Joan Llaveria defensaren en tot moment el caràcter d’art públic de les falles, diferent d’unes altres manifestacions artístiques pel fet d’ubicar-se en un entorn ritual i festiu. En termes semblants, però aprofundint en algunes experiències falleres concretes, el professor Josep Montesinos va subratllar la vinculació que es pot establir entre les falles com a art públic i la defensa dels espais urbans amenaçats per les especulacions urbanístiques. Des d’una altra perspectiva, el professor Jesús Martínez Oliva destacà els aspectes teòrics de l’art públic i va comentar les seues experiències d’integració del tema faller en les videoinstal·lacions artístiques. Així mateix, l’artista Óscar Mora, amb certa vinculació a la construcció de falles, destacà les peculiaritats de la professió d’artista faller en la seua expressió artística, extrem que va ser especialment desenvolupat pel també artista Paco Pellicer, qui subratllà la influència sobre la producció dels artistes fallers que tenen les pressions de les comissions falleres que els contracten, les estructures del taller faller i l’existència de tot un sistema de premis oficials.

  En la segona conversa, titulada “Les falles i els usos de l’espai públic”, moderada pel periodista Joan Castelló, intervingueren Josep Lluís Sirera (catedràtic de literatura espanyola de la Universitat de València), Josep Nácher (professor del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de València), Jesús Peris (vicepresident de la Federació de Falles amb Especial Enginy i Gràcia, i professor de la Universitat de València), Núria Diego (periodista) i Carles Dolç (arquitecte). En esta taula redona cada participant va destacar aspectes específics de la dimensió pública de la festa fallera. Així, el professor Josep Nácher se centrà en la necessitat de dinamitzar i donar a conéixer les enormes potencialitats turístiques d’una festa molt menys coneguda del que sembla. Des d’un altre pla, el professor Josep Lluís Sirera es referí a les implicacions socials de les comissions als barris, destacant especialment el lligam històric i geogràfic tan important existent entre les falles i els espais urbans. Des de l’experiència fallera, Jesús Peris cridà l’atenció sobre la faena que es pot fer en les comissions per a sensibilitzar els fallers cap a les necessitats del veïnat, i de la necessitat que els veïns siguen també sensibles a les iniciatives culturals de les comissions falleres. D’altra banda, la periodista Núria Diego va posar l’accent en la responsabilitat que els mitjans de comunicació tenen en la dimensió pública de la festa, alhora que l’arquitecte Carles Dolç evidenciava els aspectes problemàtics d’una sobresaturació festiva del carrer (envelats, obstacles, talls de carrers excessius) i reconeixia els mèrits artístics i comunicatius de la falla en l’entorn privilegiat que ocupa durant quatre dies als carrers.