‘Despertà’ i ‘mascletà’ de finals dels anys cinquanta
En la Setmana Fallera, i durant tot l’any faller, mascletaes, castells, despertaes, cordaes, correfocs i traques se succeeixen marcant els diversos temps de la festa grossa, com accents diacrítics que pauten els ritmes dels dies de gaudi i diversió. Aquestes manifestacions pirotècniques congreguen una gran quantitat de públic i a hores d’ara s’han convertit probablement en la façana més espectacular de les Falles, si més no per la seua gran repercussió mediàtica. Les diverses dimensions de la pirotècnia, com són els seus components artístic, espectacular, social i de seguretat, s’insereixen en l’afirmació fallera de la identitat valenciana, que la pirotècnia, especialment la mascletà, ha arribat a sintetitzar. D’altra banda, l’específica identitat fallera té molt a veure amb la nova dimensió patrimonial de la despertà, alhora que nous festejos importats, com el correfoc, s’obrin pas en la seqüència ritual, substituint les antigues cordaes, posades sota la sospita del descontrol. Oferim ací les filmacions d’una despertà i una mascletà de finals dels cinquanta, testimoni dels canvis experimentats per aquestes manifestacions pirotècniques.
En els primers anys de les Falles, la falla es plantava de nit, després de sopar. A primera hora del matí, els fallers despertaven els veïns del barri produint tota mena de sorolls amb l’objectiu que quan la gent aguaitara per les finestres o balcons poguera gaudir de la visió de la falla plantada al mig de la plaça, on la nit anterior no hi havia cap senyal del cadafal que s’anava a plantar. Era com una màgica aparició.   D’aquest fet arranca la tradicional despertà, on els fallers cada matí desperten el barri disparant elements pirotècnics, molt especialment el tro de bac, pels carrers de la demarcació fallera acompanyats per la banda de música. Aquest acte marca l’inici de les activitats festeres de la jornada. La despertà conclou amb el desdejuni dels fallers amb la clàssica xocolatà amb bunyols.   Tal com mostren les imatges, la singularitat de la despertà respecte d’altres pràctiques pirotècniques associades a les Falles és el paper actiu que hi prenen els fallers. No obstant això, en els últims anys, els canvis en els ritmes i el temps de la festa han marcat l’evolució de la despertà, condicionant-ne el sentit i la funció tradicionals.
	Vegeu ací les imatges de la ‘despertà’	i
La mascletà o disparà és l’acte pirotècnic amb més personalitat de la festa fallera, hereu dels antics engraellats i traques corregudes. Es dispara al voltant de les dos vesprada, tot just abans del dinar del migdia. A la plaça de l’Ajuntament de València es reuneixen valencians i forasters per gaudir de l’espectacle que consisteix en una combinació d’explosions, amb seqüències combinades i ritme creixent, d’artefactes pirotècnics terrestres i aeris, amb el resultat d’un soroll retrunyidor que, fins i tot, pot arribar a fer saltar les llàgrimes de l’espectador.   Anys arrere, com es pot comprovar en les imatges, el públic contemplava l’acte pràcticament al costat dels coets, ben prop dels pirotècnics que encenien les metxes encara manualment. Atesa la massificació de l’acte, les mesures de seguretat han obligat a crear un cordó de separació en tota la plaça per a prevenir possibles accidents. Les imatges que oferim ací esdevenen així testimoni d’antigues tècniques i pràctiques de l’ofici.
	Vegeu ací les imatges de la ‘mascletà’
		i
Com a complement d’aquestes filmacions, el número 11 de la Revista d’Estudis Fallers dedica les planes del seu dossier a les Falles i la Pirotècnia. Així, Josep Vicent Frechina, coordinador de la revista de música i cultura popular Caramella i membre fundador de la Colla de Dimonis de Massalfassar, planteja la dimensió patrimonial de la pirotècnia, fent un repàs històric de la seua conformació i dels valors que li confereixen el seu reconeixement com a part del patrimoni etnològic. En segon lloc, Mikel Pagola, director del portal d’Internet Piroart.com, aborda el present de l’art pirotècnic a València, qüestionant tòpics i mitges veritats, i introduint la necessitat de repensar la pròpia projecció exterior de la festa. Finalment, Pasqual Molina, president de l’Associació Cultural Premi Iaraní de Gandia i membre de l’Associació d’Estudis Fallers, planteja l’incòmode problema del futur de les activitats pirotècniques falleres a partir de les incerteses sobre la seguretat en una societat de la modernitat tardana farcida de riscos, que sembla reclamar una més acurada normativització de les activitats festives i d’oci. Des d’aquesta triple perspectiva de passat, present i futur de la pirotècnia, s’aporta reflexió a una festa, el gegantisme i desbordament de la qual obliga a sospesar amb rigor els seus més pregons components rituals.