el consultori FALLER
que excusa l’autor de fer un article sobre qüestió tan delicada com la sociologia de
les falles, sense privar, però, el lector d’algunes consideracions sobre el tema.
per Josep-Vicent Marqués*
CONSULTA n.º 13. — Sóc un industrial dinàmic i en vides de desenrotllament a qui han fet president d’una falla. M’agrada l’ambient popular i demostrar que un empresari és, en el fons, un valencià més, com l’oficinista o el mecànic. Cal, però, no confondre les coses, i voldria estar present a la festa amb una nota de distinció, sense ridículs rebaixaments ni classismes de mala educació. Què em recomana vostè?
RESPOSTA. — Quan vaja a un sopar “d’aixella”, porte el menjar de Síbaris o, millor encara, encarregue una funda “aixellera” en pell de Suècia per dur-hi la pataqueta.
CONSULTA n.º 14. — “Soy de Jaén, pero vivo ya desde hace tiempo en Valencia. Quisiera entrar, participar en la vida de aquí. ¿Le paree a usted bien que me apunte a una comisión de Falla? Sé que otros valencianos nacidos fuera lo han hecho”.
RESPOSTA. — I tant que em sembla bé! Està vosté a casa seua. El problema és no creuar-se de camí: mentre vosté intenta fer-se valencià, altres, valencians de naixement, miren de fer-se no es sap ben bé què perquè madrilenys, allò que es diu madrilenys, no poden arribar a ser). Apunte’s vosté: els reforços són sempre necessari a les Falles i en altres llocs.
CONSULTA n.º 15. — M’han fet fallera major del meu carrer i estic molt apurada per si em fan una entrevista. Què diré? Què no diré?
RESPOSTA. — Tranquil·litat, molta tranquil·litat. Tot està previst. El periodista et preguntarà: “què sent davant el nomenament?” i tu contestaràs: “Una gran alegria i una gran responsabilitat”. “T’ho esperaves?” “Oh, no, ni pensar-ho!” “Quines coses t’agraden més?” I tu diràs: “ballar —sóc una xica moderna— i llegir —una és fina”. “Quines lectures són les teues predilectes?” Ací tu cites un poeta (Tagore queda molt bé, Machado dóna un matís “progre”, Neruda seria passar-se’n) i una novel·la de Plaza & Janés (que no siga “Chacal”, perquè es pensaran que sols has vist la pel·lícula). El periodista parlarà bé de tu, de segur. No es recorda cap entrevista que comence dient “Mofletuda y ligeramente estrábica, la heredera de Construcciones Romeu nos recibe acompañada de su estúpida y megalómana madre”. A canvi, respecta tu les regles del joc. No digues que has llegit Simone de Beauvoir, ni M. Aurèlia Capmany. Tampoc no contestes “j volia un Mini, però mon pare volia que fós fallera major”. Tot és senzill. En altres temps la bellesa fallera ho era per elecció, i s’originaven ne conseqüència tota mena de partidismes i nefastes banderies. Ara tot està millor organitzat.
CONSULTA n.º 16. — Sóc un artista faller en atur. Fer els ninots no té secrets per a mi; el problema són els temes. No sé què criticar, i com que les Falles són crítiques... Oriente’m vosté.
RESPOSTA. — Comprenc perfectament el seu problema. Cada vegada és més difícil trobar temes de crítica en una societat on tots vivim tan ricament fent jornada de set hores. Tenim objectes cada vegada més útils i de qualitat delicadament conreada pels fabricants. El sistema educatiu és tan perfecte, que fins i tot els alumnes de batxillerat són llicenciats en Filosofia i Lletres. Abans no sols hi havia aquests problemes a criticar, sinó que també els veïns eren font de crítica, cosa impossible avui, perquè els veïns no es coneixen. no es descoratge. Afortunadament pot vosté criticar que els xics semblen xiques i viceversa (encara que, per desgràcia, no és això el que l’impedeix a vosté “lligar”). Critique també les dones, puix que no contentes amb ser iguals en capacitat a l’home, s’entesten a fer que se’ls reconega. Critique els intermediari, sense assenyalar. Critique la “píndola”, moda estrangeritzant que ha vingut a substituir les nostres més entranyables i elàstiques tradicions.
CONSULTA n.º 17. — ¿Com és possible que unes festes en honor de Sant Josep tinguen com a acte religiós oficial una ofrena a la Mare de Déu?
RESPOSTA. — L’Ofrena va iniciar-se en una època en què es consideraven —fins i tot dins l’àmbit religiós— més segures les dones de sa casa que els fusters.
CONSULTA n.º 18. — Per què durant la “despertà” toquen tan sovint passos-dobles flamencs? No és una desvirtuació de la festa?
RESPOSTA. — Sovint és també una desvirtuació del pas-doble, que alhora és una desvirtuació del folklore andalús. Es tracta d’una solució de compromís; ni caure en el particularisme valencià ni caure en el particularisme andalús. A hores d’ara vosté ja podria saber que ací al País Valencià ens sentim insegurs respecte a nosaltres mateixos, a causa d’un complex d’inferioritat que ens ha caigut de dalt, encara que no del cel. Ens ha caigut dels senyors que diuen: “cultivemos nuestras tradiciones tan nuestras” tot i que ells personalment no cultiven res i no parlen valencià excepte quan són “very campechanos” i volen fer el llepacrestes amb els treballadors.
CONSULTA n.º 19. — “Deberían ponerse los cartelitos de las Falla en castellano. Así lo entenderíamos todos, y, además, hoy es necesario superar el localismo.
RESPOSTA. — I qui li ha dit a vosté que el castellà no és un localisme? Com a mostra d’universal obriment i homenatge a la Ford, enguany recomanem posar els rètols en anglés. Havíem pensat la possibilitat d’escollir el xinés, puix que encara que el parla més gent que l’anglés i tenim ja relacions amb la Xina; dissortadament, les lletres xineses són molt grans i els cartells taparien la falla. En cas de posar-lo en castellà, aconsellaríem el castellà sud-americà, en atenció a TVE, on treballen tants artistes sud-americans, famosos al seu país per estar treballant a TVE. En resum, que hi ha diverses possibilitats. Com aquesta: si cal ser cortesos amb els forasters també cal ser-ho amb els invidents. Pe què no deixar els cartellets en blanc perquè els ceguets els entenguen?
CONSULTA n.º 20. — Les Falles són folklòriques, oportunistes, petitburgeses i poc crítiques. ¿No creu vosté que els valencians haurien d’oblidar les Falles en benefici de preocupacions cíviques més coherents, de línies culturals més renovades i progressistes?
RESPOSTA. — La Falla és, en qualsevol cas, un mitjà d’expressió sotmés a unes regles. Confie que vosté no odie el cine per culpa de Lazaga o de la censura ni diga com aquell: “Aquesta classe obrera està molt alienada, vaig a buscar-ne una altra”. En una societat “passivitzant”, en la cultura de l’”espere’s vosté, que ara li ho donarem tot fet, decidit i comentat”, no és poca cosa una festa moderadament activa i d’elaboració quasi popular com les Falles. De totes les maneres, sempre té vosté —ja dic— la possibilitat de crear consciència valenciana a Groenlàndia, amb alguns amics sàviament triats.
CONSULTA n.º 21. — M’han condecorat amb el Bunyol D’Or. Què en faig?
RESPOSTA. — Fer mèrits fins a aconseguir-ne mitja dotzena, plantar en terra un canut i jugar a les anelles amb aquells.
CONSULTA n.º 22. — Sóc un enamorat de les nostres tradicions. Podria dir-me en quin any va agafar la grip per primera vegada la neboda del tercer president de la Falla de la Plaça Na Jordana?
RESPOSTA. — L’erudit don Innocenci Fulles de Rave refereix, a la seua magna obra “Història il·lustrada dels «bastonets» de la dreta dels tabalets, de Cocentaina a Nules”, que l’esdeveniment a què vosté fa referència tingué lloc el 1922. En canvi, la “Comissió d’Investigacions Històriques Benenteses” afirma que la dada no és altra que 1923 i que fou tergiversada per don Innocenci a causa de les seues veleïtats catalanistes, ja que, com és sabut, don Innocenci comprava sempre productes d’Hilaturas de Fabra y Coats. Aprofite l’ocasió per felicitar a vosté pel seu interés per les més transcendentals qüestions de la nostra terra. Així es fa país.
CONSULTA n.º 23. — He llegit a algú que en tot faller hi ha un regidor frustrat o un regidor potencial. Què vol dir això? Què opina vosté?
RESPOSTA. — És clar que participar en una comissió de falla és una mostra d’espontània preocupació pel veïnat, per la vida dels carrers, pels assumptes públics. Es pot dir, per això, que en tot faller hi ha una certa vocació política, en el bon sentit de la paraula, no pense vosté un altra cosa.. Les diferències amb els regidors són, això no obstant, notabilíssimes: El faller es veu obligat a demostrar anualment la seua eficàcia i, a diferència dels edils, que no tenen programa, no hi ha comissió de Falla sense programa de festes. Ben cert és que han resolt els problemes urbanístics de València. Els fallers, cal dir-ho, no ho han intentat. Problemes com aquests requereixen possiblement els esforços de més gent que els fallers. Són, diria jo, problemes a resoldre entre quasi tots.
CONSULTA n.º 24. — Dins l’onada d’erotisme i immoralitat de la nostra època, les Falles han experimentat també un increment d’obscenitat. Escultures lúbriques, al·lusions clarament sexuals, frases de doble sentit. Què podem fer per a deturar aquesta degeneració? ¿Cóm purificar les Falles?
RESPOSTA. — Ignorava jo que l’erotisme fos cosa de la nostra època. Sempre havia pensat que Adam i Eva no estigueren coaccionats a l’hora de posar-ne la primera pedra. Si vosté ho diu, les seues raons tindrà. Sempre es pot tranquil·litzar pensant que les Falles es cremen, cosa que en aquests temps de corrupció no fan amb la seua veïna, aqueixa que està tan bona.
CONSULTA n.º 25. — “Las fallas son una lata, todo lleno de gente, y el ruido... No se puede circular y los mismísimos paradores son una horterada. ¿Dónde me aconseja usted que me vaya esos días?
RESPOSTA. — És inútil, perquè sé que tornaria. D’altra banda és probable que algun dia facen fallera major una filla seua, i tal dia vosté no renunciarà a tan interessant aureola de popularitat i “valencianía”. Vosté pot necessitar això com a complement, plataforma o consagració dels seus negocis. Això o ser de la directiva del “Valencia CF”. Si es queda aquests dies a València, practique el valencià, sense minva del castellà amb accent del carrer de Jaume Roig (abans Gran Via i adjacents, abans, molt abans, carrer de Cavallers). Si se’n va, recorde que quan les Falles es cremen, res seu no es crema. La festa, malgrat tot, és nostra. O dels turistes, en tot cas. No és seua, senyor.
[publicat en el número d’Els Quaderns de Gorg dedicat a les Falles del 1974]
* Josep Vicent Marqués (València, 1943) és professor titular de sociologia a la Universitat de València i escriptor. El 1973 vas guanyar el premi d’assaig Joan Fuster amb el seu treball País Perplex, sobre les formes confuses de consciència nacional valenciana i l’estructura de classes. A més, va ser membre del Partit Socialista Valencià i posteriorment va cofundar el grup Germania Socialista, de tendència comunista antiautoritària. El 1980 va guanyar el premi Fontanarosa amb No és natural, on feia una introducció a la sociologia de la vida quotidiana. La seua obra de narrativa en valencià es palesa en el recull de contes Amors impossibles (1983). Té, a més, una obra sociològica estimable i en els darrers temps ha publicat Tots els colors del roig (1997) i es va tornar a reeditar el seu ja clàssic País Perplex. En els anys noranta i següents ha participat activament en diversos moviments socials d’esquerra i dins el debat del nacionalisme al País Valencià.
En el text que oferim ací, inclòs en el cèlebre número extraordinari d’Els Quaderns de Gorg del 1974, Josep Vicent Marqués s’endinsa en la temàtica fallera, per la qual sempre ha estat interessat, distanciant-se així dels sectors progressistes que rebutjaven la festa. Ben al contrari, Marqués ha defensat la necessitat que l’esquerra i el nacionalisme valencians reivindicaren la festa fallera per a transformar-la en profunditat.
Per a més informació:
Marqués, Josep Vicent (2000): País perplex, València, Eliseu Climent.