La faula de les pilotes

Salvador Bolufer*

Pinten bastos d’entusiasme constructor

que confon “especular” amb “construir”,

i provoca un malefici destructor

que complica els avenirs del llaurador

i amenaça d’esclatar i d’esclafir.

Les taronges amenacen de morir

i els dimonis d’assecar el riu Bullent;

certs “negocis” fan perill de convertir

els contorns de Sant Antoni en un patir

i el record de Penya-roja en un turment.

Bull l’ardor per maltractar el medi ambient

amb l’excusa que tothom serem “més rics”

i al final, segons indica el precedent,

només solen disfrutar del partiment

els “artistes” de la metro... i els amics.

Els contraris a eixa rengla d’embolics

han vingut argumentant raons de pes,

i els pillastres, els mediocres i els cacics,

addueixen que són quatre pobres xics

que caminen a la contra del progrés.

Els sabuts s’han agarrat a un clau encés,

afectats per la febril monomania

de convéncer els polítics del Congrés,

que autoritzen camps de golf, de tres en tres,

col·locats pertot arreu en bateria.

El futur del nostre pa de cada dia

són les boles i els forats en miniatura;

nou circuits rondant la nostra rodalia

i altres tants que s’han previst prop de Gandia

formaran un paradís en floritura.

Els excessos, al final passen factura,

i els abusos originen malalties;

pot servir qualsevol nova genitura,

més si no tenim control amb la mesura

cremarem les provisions en quatre dies.

Cal pensar com rescatar les energies

que han perdut els llauradors desesperats,

i mirar com redimir tantes manies

que han cobert els nostres caps de fantasies

mentre ens omplin els bancals plens de forats.

Els paisatges dels contorns privilegiats

s’unflaran d’apartaments i d’autopistes, 

i els dolls d’aigua que regaven els sembrats

serviran per a escurar els excusats

i rentar-los les pilotes, als golfistes.

Que ens perdonen si hem pecat de pessimistes

qüestionant el procedir dels “patriotes”

que prediquen amb paraules populistes,

i amenacen amb els euros egoistes

de deixar-nos amb el rabo entre les potes...

[poema guanyador de la primera edició del premi Malva,

publicat en el llibret de la Falla la Font de Pego (la Marina Alta) 2007]

*Salvador Bolufer Femenia (Pego, la Marina Alta) es defineix com a trobador oficiós i romancer no homologat. Ha fet nombroses creacions per a espectacles parateatrals, musicals, radiofònics i televisius. És un amant impenitent de la sàtira poètica rimada en consonant, gènere que sol utilitzar per a arribar a les seues conclusions per la via de l’absurd. Divulga les seues trobes interpretant les pròpies creacions, i també a través de publicacions de diversa índole, on cultiva el vers i la prosa a base de gramàtica salvatge i estrambòtica. És fundador i component de la companyia Burrera Comprimida, grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Bolufer publicat l’any 1999. Burrera Comprimida S.A. es defineix com una ONG clandestina que es dedica a comprimir la burrera que uns altres expandeixen, marcant un punt d’inflexió entre la realitat i la fantasia. Bolufer encara no té clar què vol ser quan siga major.