Set coses que no has de fer a la teua falla

Antoni Lluís Martínez i Furió*

Per a armar picabaralla

o per a fotre a una falla

és el principi motor,

seguir al peu de la nota

la llei del mínim esforç:

Ni un cèntim més de la quota,

tot debades tots els dies,

ni rifes, ni loteries.

El segon d’estos principis

és el més fatal dels vicis:

No pagues mai puntual,

deixa-ho tot per al final,

malgrat que així tots els mesos

la falla pague interessos.

El tercer i principal

és que tu opines de tot,

busca sempre on està el mal

sense mida ni desmai,

però no pegues ni brot,

perquè així no erraràs mai.

El quart has de recordar

que en acabar de sopar,

alça’t i no lleves taula,

no has nascut per a escurar.

Ves-te’n a prendre café

o ix a la gata maula,

tu que saps el que et convé.

El cinqué és que mai no ajudes

ni col·labores en res,

no fóra cas que després

a la mínima que dubtes,

hages creat precedent

i et vulguen fer president.

És el sisé manament

sempre a tot posar-li pega

i fer la jugada cega,

criticant al president,

llançant alguna invectiva

contra tot el que treballa,

incloent la directiva

i alçant en armes la falla.

La setena i en resum

és que vengues molt de fum,

fes vore que a acalorades

a tu no et poden guanyar

i a l’hora de figurar,

si van les coses brodades

i hi ha algun aplaudiment,

fes-te un bon lloc a colzades

al costat del president.

P.D.: L’autor recomana, i demana que aquestes coses no passen, però si de cas algú tractara d’aplicar aquestos principis, ací està la simptomatologia. Cal que fem pedagogia per a previndre el mal temps.

[poema guanyador de la segona edició del premi Malva,

publicat en el llibret de la Falla Josep Pau d’Alzira (la Ribera Alta) del 2008]

* Antoni Lluís Martínez i i Furió (Alzira, la Ribera Alta, 1970), poeta satíric i faller alzireny. Des de ben menut ha format part de diverses comissions falleres d’Alzira: Sant Joan (1981-1993), Plaça del Forn (1994), Sants Patrons (1995-2003 i 2005-2007) i actualment Avinguda de Josep Pau, on ha ocupat diversos càrrecs. També ha exercit diversos llocs de responsabilitat en la Junta Local Fallera d’Alzira: vicepresident (1993 i 2000), secretari general (1994, 1995, 1996, 1998 i 1999) i delegat de premsa (1997). Des d’aquest organisme va ser un dels impulsors, juntament amb les juntes locals falleres de Gandia i Carcaixent, de la Federació de Juntes Falleres, projecte que finalment no arribà a reeixir. Fundador i actualment secretari de l’Associació Cultural Agustí Martí (nomenada així en memòria de qui va ser president de la Junta Local Fallera d’Alzira), que té l’objectiu de promoure el debat i la reflexió dins del món de les Falles. Aquest col·lectiu atorga diversos premis a Alzira: al faller o fallera de més edat, al faller o fallera de més anys d’exercici en actiu, i a la millor crítica local.

Des dels quinze anys té afició a fer versets de falla. La primera explicació que va escriure va ser la de la Falla Sant Joan el 1987. Des del 2004, juntament amb Enric Xavier Ferrús o per separat, col·labora amb la Falla Plaça de la Malva escrivint l’explicació de la falla, sempre abordant la crítica local i retratant les malifetes dels polítics alzirenys i valencians. També ha col·laborat amb les comissions del Mercat (millor explicació de falla de la Secció Especial i de tot Alzira del 2007 i premi Agustí Martí a la Crítica Local), Sants Patrons (millor explicació de la Secció Especial del 2003), Ausiàs March (millor explicació de la Secció Tercera del 2007) i L’Alquenència (millor explicació de la Secció Segona del 2004), entre d’altres. L’any 2007 va quedar finalista del premi Malva al millor poema satíric d’un llibret de falla de la Comunitat Valenciana. El 2008 va rebre el premi Josep Maria Esteve de poesia, atorgat per la revista Pensat i Fet. Al marge de la poesia satírica, el 2002 va ser declarat finalista en el certamen de poesia Francesc Badenes Dalmau d’Alberic (la Ribera Alta).