Una aproximació a les Falles per mitjà de les imatges que formen

la memòria viscuda de la festa.

Imatges noves

Les Falles de la Gratitud  (1958)i

Les Falles del 1958 se celebraren sota el lema Falles de la Gratitud. Els principals festejos, com ara la proclamació de la fallera major, la Crida, la Cavalcada d’Exaltació Nacional (que aquell any substituí la Cavalcada del Ninot) l’Ofrena o la mateixa falla de la plaça del Caudillo, es van concebre com a peces al servici del doble misatge que volien transmetre les autoritats valencianes: d’una banda, una idea de normalitat i recuperació de la ciutat després de la catàstrofe de la riuada d’octubre del 1957; d’altra, una mostra d’agraïment tant a l’ajuda rebuda per l’estat franquista com a la solidaritat mostrada per la resta de nacionalitats i regions d’Espanya en els moments posteriors a la tragèdia. Oferim ací diverses filmacions d’algunes de les activitats falleres més destacades del 1958: la proclamació de la fallera major, l’Ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats i la falla València, agraïda.

Imatges anteriors

‘Plantà’ al tomb de la falla de la plaça de la Reina (1959)i

   Reproducció d’una filmació de la plantà de la falla de la plaça de la Reina de l’any 1959. Les imatges tenen un valor documental afegit perquè mostren una plantà seguint el tradicional sistema al tomb, en el qual es munta tota la peça del coronament en terra com si estiguera tombada i després s’alça a braç, amb cordes, corrioles i peces de fusta per a espentar-la. Hui en dia és una modalitat de plantà pràcticament desapareguda a causa de la creixent complexitat del muntatge de les falles, i només algunes comissions falleres la mantenen quasi com una raresa etnològica.

L’última ‘cremà’ de Regino Mas (1958)i

   En aquesta secció es pot contemplar una gravació de l’última falla plantada per Regino Mas i de la seua cremà. L’any 1958, amb el cadafal Sobre rodes, Regino Mas culminava la seua trajectòria com a artista faller: obtenia el seu últim primer premi de la secció especial i l’últim indult per a un ninot. A més de l’adéu del mestre, era el seu retorn al món festiu després de dos anys d’absència, etapa durant la qual s’instal·là a Santo Domingo (República Dominicana) com a director de l’equip d’artistes fallers responsables dels treballs de decoració i ornamentació de la Fira de la Pau i Fraternitat del Món Lliure. La comissió de Convent de Jerusalem aconseguia així fer realitat un gran anhel: plantar un cadafal d’especial del col·laborador i artista que els havia fet la falla durant set anys consecutius (1949-1955).

La ‘cremà’ de la pel·lícula ‘The boy who stole a million’ (1960)i

   L'any 1960, es va rodar a la ciutat de València la pel·lícula anglesa The boy who solte a million, bona part de la qual està filmada en exteriors, que ens ofereix la imatge d’una València encara en “blanc i negre”, abans del creixement desordenat dels seixanta i setanta. Hi ha dos seqüències de la cinta on s’inclou l’ambient faller. En la més extensa, que reproduïm ací, el xiquet protagonista apareix a la plaça dels Furs en el moment justament anterior a la cremà de la falla.

‘Despertà’ i ‘mascletà’ (finals de la dècada dels cinquanta)i

   En la Setmana Fallera, i durant tot l’any faller, mascletaes, castells, despertaes, cordaes, correfocs i traques se succeeixen marcant els diversos temps de la festa grossa, com accents diacrítics que pauten els ritmes dels dies de gaudi i diversió. Les diverses dimensions de la pirotècnia, com són els seus components artístic, espectacular i social, s’insereixen en l’afirmació fallera de la identitat valenciana, que la pirotècnia, especialment la mascletà, ha arribat a sintetitzar. D’altra banda, l’específica identitat fallera té molt a veure amb la nova dimensió patrimonial de la despertà,. Oferim ací les filmacions d’una despertà i una mascletà de finals dels cinquanta, testimoni dels canvis experimentats per aquestes manifestacions pirotècniques.

Falla ‘La Nit’, de Salvador Debón (Plaça del Pilar, 1967)i

En esta filmació podem contemplar unes imatges de la falla La nit, feta per Salvador Debón per a la plaça del Pilar, que va aconseguir el primer premi de la secció especial del 1967. En esta època, Salvador Debón havia fet ja un canvi cap a la caricatura i l’humorisme grotesc, que el van fer un dels artistes triomfadors de mitjans dels seixanta a començaments dels setanta. Les imatges ens mostren amb detall els baixos de la falla i ens acosten a l’ambient que envoltava un monument que, amb el característic estil de l’artista i en el marc de la moral de l’època, feia un repàs humorístic de diverses situacions esdevingudes a la nit o que hi tenien l’origen.