evista d’Estudis Fallers. Quaderns d’Investigació Social de la Festa admet treballs originals relacionats amb la festa de les falles i altres festes valencianes o del foc, elaborats des de qualsevol perspectiva de les ciències socials o humanes. La periodicitat és anual, i normalment es distribuirà i eixirà a la venda cada mes de febrer. S’estableixen quatre tipus de treballs, corresponents a altres tantes seccions de la revista:

 

a) Reflexions. Treballs d’extensió reduïda (màxim de 10.500 caràcters tot incloent espais) dedicats a expressar opinions raonades sobre els temes específics de la revista.

 

b) Materials d’estudi. Treballs d’extensió mitjana (entre 12.000 i 20.000 caràcters tot incloent espais) dedicats primordialment a estudis de texts inèdits o poc coneguts d’uns altres autors, a exposicions d’estat de qüestió o a avançament sintètic de nous resultats d’investigació, sempre en relació amb els temes específics de la revista.

 

c) Estudis. Treballs de major extensió (entre 22.000 i 35.000 caràcters tot incloent espais) dedicats a investigacions originals sobre aspectes relacionats amb els temes específics de la revista.

 

d) Ressenyes. Notes breus (entre 1.500 i 3.500 caràcters tot incloent espais) d’informació i crítica bibliogràfica relativa a publicacions recents relacionades amb els temes específics de la revista.

 

   En tot cas, el Consell de Redacció podrà considerar la publicació de treballs que superen aquestes extensions, i negociaria amb els autors la publicació seriada i fragmentada.

 

   Els treballs, en original i dos còpies en paper i en suport informàtic que empre Word per a Windows o WordPerfect, hauran d’estar remesos a la secretaria del Consell de Redacció. Excepte en el cas de les ressenyes, hauran d’estar acompanyats d’un resum (màxim de 70 paraules) suficientment informatiu del contingut de cada treball, en full apart. La llengua pròpia de la Revista d’Estudis Fallers serà el valencià. Tots els continguts estaran, així, redactats en valencià, excepte els resums, que ho seran en anglés. El Consell de Redacció es responsabilitza de la traducció dels resums a l’anglés; al seu torn, valorarà l’admissió de treballs no escrits originalment en valencià en raó de les possibilitats de cada autor. En tot cas, la publicació dels treballs està sotmesa a la possibilitat de traducció fidel i rigorosa al valencià per les instàncies que determine el Consell de Redacció.

 

   El Consell de Redacció sotmetrà les reflexions i els materials d’estudi a l’avaluació de dos membres de l’esmentat Consell. Les ressenyes seran avaluades per una comissió constituïda per a aquesta finalitat. Els estudis, per la seua banda, seran sotmesos a l’avaluació d’un membre del Consell de Redacció i d’un assessor extern. En tots els casos, els informes seran vinculants, tant per als autors com per al Consell de Redacció, qui a més serà responsable de fer-los arribar als autors per a la seua informació i per si cal fer canvis als originals. El Consell de Redacció garantirà l’anonimat dels avaluadors davant els autors, i dels autors d’estudis davant l’avaluador extern.

 

   La primera pàgina del treball es reservarà per al títol del treball, nom de l’autor o autors, filiació professional, adreça postal i adreça electrònica. Caldrà esmentar-hi, a més, la secció de la revista on es pretén adscriure el treball. Els autors poden incloure-hi imatges, les quals hauran de dur peus específics, numerats correlativament i amb aràbics, redactats en full apart. Les imatges hauran de ser remeses com a documents individuals, preferiblement en format electrònic TIFF, o si no és possible, en diapositiva o paper fotogràfic. Al text del treball, els autors hauran d’oferir informació orientativa al voltant de la ubicació que estimen més oportuna per a les imatges; per a aquest tipus d’informació es faran servir claudàtors. Les taules i llistes, intercalades dins el text general, també hauran de dur el seu corresponent peu, amb numeració correlativa en romans. Les notes es presentaran a final del text i separades, i amb numeració correlativa en aràbics.

 

   Els títols de les parts de cada treball aniran en línia exempta i sense cap singularitat tipogràfica. La numeració, si s’escau, serà a l’arbitri de l’autor, exigint-se en tot cas coherència interna.

 

   L’ús de referències bibliogràfiques serà facultatiu en el cas de les reflexions i obligatori en el cas dels materials de treball i els estudis. Les remissions a la bibliografia es faran en el text, seguint el format de cognom de l’autor, coma, espai i any de publicació, tot entre parèntesis:

 

   Ex.: (Palop, 2003)

 

   En el cas de dos autors, els cognoms respectius es vincularan mitjançant la còpula “i”:

 

   Ex.: (Borrego i Hernández, 1996)

 

   Si en són tres o més, se citarà el cognom del primer autor seguit de l’expressió et al. en cursiva:

 

   Ex.: (Hernández et al., 2003)

 

   Alternativament, si l’autoria resulta incorporada a la redacció, se seguiran les mateixes normes, només que caldrà traure del parèntesi el cognom:

 

   Ex.: com afirma Palop (2003)

 

   Les remissions a treballs diferents del mateix autor publicats en el mateix any es distingiran mitjançant lletres minúscules correlatives, tot començant per la “a”, darrere de l’any de publicació i sense espai de separació. Aquestes lletres cal que apareguen en la llista de referències bibliogràfiques.

 

   En el cas de citacions textuals o en qualsevol altre cas que segons el criteri de l’autor siga escaient, es podrà referir a continuació de l’any de publicació i precedit per dos punts la pàgina o pàgines d’on s’ha extret la informació.

 

   Ex.: (Hernández et al., 2003: 86-87)

 

   Les obres citades seran referides per ordre alfabètic d’autors i subsidiàriament per anys, en una llista de “referències bibliogràfiques” a la fi del treball. No s’hi podran incloure referències d’obres no citades en el text; només en el cas de les reflexions i els materials de treball, el Consell de Redacció podrà accedir que es publique una llista, clarament diferenciada, de “lectures relacionades”, en la qual apareixeran les obres no citades en la llista de referències bibliogràfiques. En tot cas, caldrà seguir els següents exemples:

 

–Article de revista:

 

Costa i Granell, X. (1994): “La fluïdificació comunicativa del ritual en Habermas i la festa de les falles de València”, Revista d’Estudis Fallers, 1, pp. 47-65.

 

–Llibre:

 

Hernández i Martí, G.M. (1996): Falles i franquisme a València, Catarroja, Afers.

 

–Llibre compilat:

 

Ariño Villarroya, A. (dir.) (1993): Los escultores del fuego. Aproximación a la historia del Gremio Artesano de Artistas Falleros de Valencia, València, Diputació de València.

 

–Capítol de llibre o comunicació de congrés:

 

Borrego Pitarch, V. (1993): “La estética de las fallas”, dins A. Ariño Villarroya (dir.), Los escultores del fuego. Aproximación a la historia del Gremio Artesano de Artistas Falleros de Valencia, València, Diputació de València, pp. 197-250.

 

–Tesis, informes circulants, memòries i altres documents inèdits:

 

Com si es tractara d'un llibre, i afegint entre claudàtors la classe de document i la seua consideració inèdita

 

   Les referències a documents d’arxiu es faran preferentment en les notes i hauran de seguir les convencions habituals. En tot cas, caldrà que estiguen adaptades a les particularitats de cada arxiu i donen suficient informació per a garantir la recuperació de la informació.

 

   Els originals hauran d’estar lliurats abans del 30 de setembre de l’any anterior al de la publicació de la revista. Per a les ressenyes, el termini s’amplia al 31 d’octubre. A tots els efectes, la redacció de cada número es considerarà tancada el 30 de novembre de l’any anterior al de la publicació.