Gravacions noves
Discurs de Martí Domínguez en la proclamació de la
fallera major del 1958 (1958i
L’acte de
proclamació de la fallera major del 1958 queda en la memòria pel discurs
pronunciat pel mantenidor, Martí Domínguez Barberà, llavors director del
diari Las Provincias. La seua fou una de les poques veus
crítiques que intentaren anar un poc més enllà de la celebració
grandiloqüent que les autoritats planejaren amb les Falles de la
Gratitud. En el seu parlament, titulat Cuando enmudecen los hombres...
¡hablan las piedras!, Martí Domínguez denuncià la marginació de
València per part del govern i l’oblit dels senyals d’identitat
valencians, com ara la llengua, per una espanyolitat de base
castellanista. El discurs assolí una gran difusió perquè va ser
retransmés per diverses emissores de ràdio i posteriorment editat en un
opuscle titulat Valencia, la gran silenciada. El text, una
magnífica peça d’oratòria, cobra una vida nova quan l’escoltem en boca
del seu autor, qui ens fa vibrar de la mateixa manera que ho degueren
fer l’auditori d’aquell acte i la València d’aquella època.
cançó ‘Crida 68’ (1968)i
Un dels
episodis polèmics de la festa durant la darrera part del franquisme va
ser la protesta que originà el president de la Junta Central Fallera
Juan Bautista Martí Belda l’any 1968 en l’acte de la Crida. Davant les
demandes del públic perquè els parlaments de l’acte es feren en
valencià, este regidor de l’Ajuntament i president de la JCF (1964-1970)
va fer unes declaracions contra la gent aplegada a les torres dels
Serrans davant uns micròfons que ell pensava que estaven tancats. Les
seues paraules (“¡Cuando hablan las personas callan los borregos! ¡No
interrumpir! ¡Si alguien ha venido aquí a buscar a su padre…!”)
s’escoltaren en tota la plaça i també en tota la societat del cap i
casal. Malgrat els intents d’agressions al regidor i les reaccions que
va generar, el poder i els contactes del president de la Junta Central
Fallera ho silenciaren tot. Aquell esdeveniment va diluir-lo el regidor
franquista, però no va aconseguir que s’escapara en la lletra que el
cantant Llouis li va dedicar, i que ara recuperem per recordar
musicalment allò que va ser la polèmica Crida del 1968.
Gravacions anteriors
El pasodoble
‘Vicent
Vicent Luna’
(1979)i
L’any 1979 es va editar un disc senzill que contenia un pasdoble dedicat
a Vicent Luna, un dels artistes fallers més importants de la història de
les Falles. La música és del mestre Joaquim Albiach i la lletra del
també artista faller i poeta festiu Vicent Tortosa, amb la veu de Josep
Llopis. De fet, el pasdoble és el suport musical per excel·lència de la
festa fallera. De començaments del segle xx són els primers pasdobles
específicament fallers (El chisme fallero, Els focs
artificials, Cançó de la falla o El faller, recuperats
pel grup Pavesos l’any 1981), als quals han anat sumant-se els himnes de
moltes comissions de falla i els dedicats a diferents persones
destacades de la festa, com ara els que porten els noms de les falleres
majors de València.
L’última entrevista a Modest González (1990)i
L’any 1990, Modest González, ja retirat, concedeix la seua última entrevista. L’artista repassa en aquesta conversa la seua vida professional: els inicis com a imatger i l’aprenentatge en les falles amb mestres com
Desfilis, Coret i Andrés Cabrelles, els seus treballs més destacats o els problemes amb la censura. L’observació com a font d’inspiració, i la reivindicació de l’enginy i la gràcia, són altres aspectes que aborda el mestre. Finalment, des de la
seua experiència personal, Modest González també parla de l’evolució de les falles i de la professió l’artista faller amb el pas del temps.
Entrevista a Josep Alarte (2005)i
Com
a homenatge a la figura de Josep Alarte, poeta, autor i director teatral
i membre fundador de l’Associació d’Estudis Fallers, recentment
desaparegut, hem volgut oferir una primícia de l’entrevista que se li va
fer el juny de 2005 amb motiu de la creació d’una base d’entrevistes a
personatges rellevants de la festa per al Centre de Documentació,
Informació i Difusió de la Festa de les Falles (CDF) de l’Ajuntament de
València. En el fragment que reproduïm, Josep Alarte conta els anys de
la seua infantesa i com va nàixer en ell la vocació fallera. Ben
curiosament, i lluny de la seua posterior trajectòria literària en la
festa, Alarte ens ensenya una part molt poc coneguda de la seua vessant
fallera, la de la seua il·lusió per ser escultor i artista faller, i ens
conta les primeres falles infantils que va construir amb els seus amics
de la Finca Roja, i com va conéixer importants artistes fallers, com
Modest González, per a qui va treballar voluntàriament d’aprenent.