|
Publicat el número 13 de la Revista d’Estudis Fallers (2008)
n any més, la Revista d’Estudis Fallers
acudeix puntual a la seua cita amb les Falles, quan la primavera ja s’albira
en carrers, places, barris i el poc que resta de l’horta. Com fem des de fa
catorze anys, hem tornat a unir esforços per preparar un número que
arreplegue les darreres investigacions fetes sobre la festa. Evidentment, hi
ha altres unes publicacions i mitjans perquè recerques i reflexions tinguen
el seu espai; en el nostre cas, la faena realitzada pretén ser fidel a un
dels objectius fundacionals de la revista, com és l’establiment d’un vincle
ferm i durador entre el món de la universitat i el món faller, dos móns en
ocasions tant allunyats. Per aquesta raó, la Revista d’Estudis Fallers
acull entre les seues planes les principals aportacions de les Converses les
Falles, a la Nau, de les quals ja hem fet la tercera edició, o dóna la llum
a treballs que s’han realitzat a l’empara de la institució universitària o
per investigadors equipats amb estudis universitaris. A més a més, la
mateixa tasca investigadora de l’Associació d’Estudis Fallers continua
transitant per estes vies, com ho demostra l’encàrrec per part del
Vicerectorat de Cultura de la Universitat Politècnica de València d’una
exposició que, sota el rètol de Falles i art: 40 anys transitant per la
frontera, s’inaugura el febrer de 2008, impulsada per la nostra
preocupació per reforçar els lligams entre la universitat i les Falles.
S’ha d’aclarir
que la necessitat de connectar la institució universitària amb l’univers
faller té una justificació última, molt més rellevant que la simple connexió
institucional, i que es refereix a la mateixa i desitjable connexió entre la
societat i la universitat. Per aquesta raó, enguany les Converses les
Falles, a la Nau estaven dedicades a reflexionar sobre la sostenibilitat
mediambiental i social de les Falles, un tema cada volta més problemàtic i
d’impacte global més profund. De manera que, continuant la línia encetada
anys arrere, la primera secció de la revista arreplega algunes de les més
rellevants intervencions de les converses: concretament, pel que fa a la
vessant mediambiental, les del biòleg Víctor Benlloch, qui incideix en el
tema del reciclatge de residus i la necessitat d’una avaluació mediambiental
de la festa; les del químic Joan Francesc Álvarez, amb una interessant
aportació sobre la necessitat d’investigar en l’ús de nous materials, i
l’acostament sobre la contaminació acústica per part del professor Amando
García, catedràtic de física aplicada de la Universitat de València.
Completa la reflexió sobre l’aspecte mediambiental l’experiència de la
comissió de la Falla Lepant-Guillem de Castro, capdavantera en la
implantació de pràctiques de sostenibilitat mediambiental durant la setmana
fallera. A més a més, des de la perspectiva social, resulten ben
interessants, per representatives del col·lectiu faller, les aportacions de
Daniel Buj, president de la Interagrupació de Falles de València.
La secció de “Materials d’Estudi” recull dos treballs
molt interessants, perquè ofereixen noves perspectives per a investigacions
futures: ens referim, d’una banda, al treball de Joan Castelló Lli,
periodista i membre de l’Associació d’Estudis Fallers, sobre les 500 falles
de la Secció Especial, imprescindible per a copsar la importància social,
econòmica i festiva de la secció d’or de les falles; i l’article de Salvador
Ciscar Juan, investigador local i membre de la Comissió d’Estudis Fallers
Torrentins (CONFET), que aporta noves dades als estranys successos del març
de 1957, quan una mena d’insurrecció fallera va acabar amb la destrucció de
les falles de Torrent i uns greus aldarulls públics. Pel que fa a la secció
d’“Estudis”, destaquen dos treballs més, d’un tarannà molt diferent: d’una
banda, la investigació de la periodista i sociòloga Emma Gómez Nicolau, que
ens fa un intens retrat del sorgiment i decadència de la Falla del Port de
Borriana, com a vehicle dels mecanismes de manipulació de la festa amb
objectius d’especulació urbanística; i en segon lloc, l’article de
Gil-Manuel Hernàndez, també membre de l’Associació d’Estudis Fallers, sobre
les circumstàncies que motivaren el debat sobre la conveniència o no de
plantar falles l’any 1958, després de la catastròfica riuada patida per la
ciutat de València un any abans. Tanca el capítol d’articles el del
guanyador del III Premi Enric Soler i Godes, el text de Fernando Bellón
sobre l’inconscient estètic faller del cartellista Josep Renau, de qui
s’acaba de commemorar el centenari del seu naixement. Finalment, l’apartat
de ressenyes repassa les publicacions sobre Falles més reeixides de l’últim
any, tant pel que fa a llibrets com a llibres, revistes, diaris i cedés.
Al remat, la nova edició de la Revista d’Estudis
Fallers significa un nou pas endavant en la nostra trajectòria, que, com
sempre afirmem, intenta desmarcar-se de les modes del moment i apostar per
un coneixement en profunditat del món de les Falles, no sols per la seua
importància con a univers social en sí, sinó per la seua creixent
importància en el si de la mateixa societat valenciana. Novament, tornem a
sostenir que sense entendre aquell difícilment podrem comprendre i
transformar aquesta. Perquè coneixement i transformació de la realitat
haurien d’anar units, si esperem que la nostra faena tinga sentit.
|
